Ensenyament redueix un 18% l'aportació a les escoles bressol i un 50% a les de música
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va confirmar aquest dijous els mals auguris dels ajuntaments a l’anunciar al Parlament que la subvenció a les escoles bressol municipals per a aquest curs —que està a punt d’acabar— es retallarà un altre 18,75%, de 1.600 a 1.300 euros per nen, després de la rebaixa de 1.800 a 1.600 euros del curs passat. I la tisorada per a les escoles municipals de música encara serà més important, del 50%, al passar de 460 a 230 euros per plaça, després de l’anterior retallada de 600 a 460 €.
En la seua compareixença davant de la comissió d'Ensenyament, Rigau va avançar que per al pròxim curs hi haurà un nou sistema de finançament per a les escoles bressol que no serà lineal, sinó que variarà en funció del nivell socioeconòmic de cada municipi i de l'aportació dels pares. En aquest sentit, va proposar que les quotes a les famílies es fixin també segons la seua renda. Amb tota probabilitat, el nou sistema de subvencions suposarà una altra retallada, ja que Rigau va precisar que els 1.300 euros fixats per a aquest curs serà el màxim d'aquesta forquilla de finançament variable.
El regidor d'Educació de la Paeria, Jesús Castillo, va acusar el Govern de ser "mal pagador" i d'aplicar retallades "amb efectes retroactius" incomplint els acords amb els municipis. "És una deslleialtat institucional", va dir. Castillo va reiterar que no apujaran més les quotes per al pròxim curs, en què hi haurà un augment de 10 euros. També va recordar que les quotes als pares les decideixen els consistoris, motiu pel qual va posar en dubte que Ensenyament pugui imposar un nou model de quotes segons la renda. Com va publicar ahir SEGRE, la majoria de municipis de Lleida han apujat les seues quotes entre un 5% i un 245% per les retallades d'Ensenyament. Ahir, el de Cervera va veure "preocupant" la nova retallada i no va descartar retocar a l'alça la pujada del 30% aprovada per al pròxim curs. En canvi, el de Tàrrega no va descartar abaixar el seu augment del 100%, ja que preveia que l'ajuda del Govern seria de 1.000 euros. A més, diversos ajuntaments van destacar que l'ajuda del curs 2010-2011 la van cobrar fa poques setmanes.
En un altre ordre de coses, Rigau va dir que el pla del Govern entre el 2004 i el 2012 per crear més places públiques de guarderia ha sigut ineficient perquè ara n'hi ha 65.000 i 15.000 estan buides.
Exculpen els acusats de la mort d'un temporer malià a Torregrossa
11:40La titular del jutjat d'instrucció número 1 de Lleida ha arxivat la causa oberta per la mort de Fousseni Dioni, un temporer d'origen malià de 32 anys que va ser trobat mort a Torregrossa a l'abril del 2011, i ha eximit de tota responsabilitat penal els quatre imputats (tres temporers que es van barallar amb la víctima i un pagès de la població). En un primer moment, els Mossos d'Esquadra van detindre tres temporers que presumptament haurien propinat una pallissa a la víctima. Però aquests tres agressors van quedar en llibertat quan els forenses van trobar lesions a la víctima compatibles amb un atropellament. Per aquest motiu, van imputar un pagès de Torregrossa, R.C.S., que va declarar davant del jutge que no havia vist el cos de la víctima.
Ara, la jutge considera que no hi ha proves per seguir amb l'acusació contra cap dels imputats. "Les dos vies d'investigació possibles donen resultats negatius d'acord amb els informes pericials practicats i les declaracions testificals rebudes", afirma la interlocutòria.
Respecte a la baralla en què es va veure implicada la víctima, la jutge assenyala que Fousseni "va sortir corrent del lloc perseguint un dels imputats, fet que descarta que morís en aquell moment i en aquell lloc". Per aquest motiu, afirma que la víctima va ser traslladada posteriorment al lloc on es va trobar el cadàver. A més, l'únic instrument (un paraigua) que va aparèixer al lloc de la baralla no es correspon amb les ferides de la víctima, segons la interlocutòria. Pel que fa a la segona línia d'investigació, l'atropellament amb un tractor de l'altre imputat, la jutge va destacar que queda "descartada com a causa directa de la mort, d'acord amb les conclusions dels Mossos d'Esquadra, al resultar incompatibles les lesions que presentava amb el mecanisme d'aixafament per un vehicle de gran tonatge davant de l'absència de lesions traumàtiques viscerals". La jutge considera que les dos possibles causes de la mort (una ferida a la pelvis i les fractures òssies) no van ser causades ni per la pallissa ni pel tractor. L'advocat dels tres temporers imputats, José Antonio Calles, així com la lletrada del tractorista, María José Horcajada, van sol·licitar el sobreseïment després de l'informe dels Mossos d'Esquadra i la jutge l'ha decretat ara.
Els estudiants s'uneixen contra la pujada de la matrícula
11:39Estudiants de totes les facultats de la Universitat de Lleida han creat l'Assemblea d'Estudiants de la UdL, que compta amb el suport del moviment 15M, per protestar de forma conjunta contra la pujada de matrícula prevista per al curs que ve, de fins a un 66%. Una portaveu va explicar que la primera acció de protesta es portarà a terme aquest dissabte, amb una bicicletada popular, amb el recorregut encara per concretar. A més, dilluns, els estudiants tenen previst unir-se a l'acampada del 15M al Rectorat, i per dimarts a les 12.00 han convocat una nova manifestació. Dimarts mateix a la tarda, els estudiants també se sumaran a la protesta convocada pels principals sindicats de l'ensenyament públic català contra l'augment de jornada i de les ràtios.
D'altra banda, estudiants d'agrònoms van tornar a tallar ahir la carretera N-240 per protestar per l'augment de les matrícules i ho tornaran a fer dilluns. Els universitaris van repartir tríptics entre els conductors en què expliquen que amb la pujada de les taxes, un estudiant de medicina passararà de pagar 1.423 euros a desemborsar-ne 2.556.
Portaran set menors delinqüents a un centre de Lleida ja massificat
11:39El departament de Justícia traslladarà al centre de menors El Segre set menors delinqüents després del tancament dels centres de Montilivi, a Girona, i Els Til·lers, a Mollet del Vallès, previst per al juny, cosa que obligarà a ampliar la capacitat d'unes instal·lacions ja massificades. El departament de Justícia va confirmar ahir a aquest diari que algun dels 74 menors que actualment compleixen condemna als centres clausurats seran traslladats a Lleida, però no va confirmar la xifra. En canvi, el sindicat UGT va indicar ahir que la conselleria els ha anunciat que "s'ampliarà la capacitat del centre El Segre a set places més".
En aquest sentit, Josep Pifarré, secretari del sector de la Generalitat de FSP-UGT Terres de Lleida, va destacar que aquesta mesura "és inviable" perquè no tenen espai físic. Actualment, El Segre acull una quarantena de joves que compleixen condemna, tot i que originàriament estava previst per a 30 interns. Amb aquesta mesura es veuria obligat a arribar a la xifra de 47 reclusos.
"Si l'ampliació es confirma, estaríem obligats a col·locar tres menors en una mateixa habitació", va afirmar Pifarré. A més, el departament de Justícia també s'ha compromès a ressituar els treballadors en altres centres. Tot i així, el sindicat UGT va destacar que la majoria dels educadors del centre lleidatans són interins (30 de 36).
Malgrat que es desconeix l'estalvi que permetrà el tancament d'aquests dos centres, Justícia va destacar, com a exemple, que Els Til·lers costava a la Generalitat quatre milions d'euros a l'any. Segons Justícia, actualment, el centre Els Til·lers, amb una capacitat de 73 places, només en tenia 49 d'ocupades, i Montilivi, que disposa de 43 places, estava a gairebé a la meitat, amb 18 places lliures.
Pel que fa als joves de Girona afectats per la mesura, el departament garantirà mitjans per "assegurar el contacte dels joves amb les seues famílies". Així mateix, va recordar que quan els interns es troben en l'última etapa del compliment de la mesura, poden optar a pisos d'inserció que hi ha, precisament, a la seua província.
