Superfície: 620,48 Km2
Habitants: 8.373
Capital de la comarca: Vielha e Mijaran
|
 |
 |
Com és la comarca... |
|
Comarca d'alta muntanya, a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, frontera amb França, a la vall de capçalera de la Garona, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, al vessant nord de la serralada, oberta a les planúries d'Aquitània. En són conseqüència el clima, més fred i nival, i la parla dels habitants, una variant de la llengua gascona, de la família de l'occità. Voltada de cim altíssims (tuc de Molières, Besiberri, Gran Tuc de Colomers), amb importants circs glacials (Saboredo, Colomers, Restanca, Mar, etc.), hi naixen, a més de la Garona, que forma l'eix de la vall on es concentra la població, la Noguera Pallaresa (NE) i la Noguera Ribagorçana (S), afluents del Segre. El port de la Bonaigua és el pas tradicional envers Catalunya, i el túnel de Vielha ha facilitat modernament les comunicacions. Havia format part del comtat medieval de Cominges, però des del segle XII es va integrar a la corona catalanoaragonesa. Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc han donat pas els últims decennis al turisme, atret per la bellesa del paisatge, la pràctica de l'excursionisme i l'esquí, els esports d'aventura i la riquesa monumental. La singular personalitat de la Val d'Aran és conseqüència, sens dubte, de la seua especial situació dins la cordillera pirinenca amb una llengua i costums propis que estan definides al llarga de la història de la Val. En trobem referències històriques ja al segle III aC Polibi, historiador romà parla d'una tribu pirinenca anomenada Arenosis. Al 76 aC el gran Pompeu annexiona per a Roma l'alta vall de Garona amb capital a Sant Bertran de Cominges. Els segles de la dominació romana trascorren a la Val fins a arribar a l'any 585 dC, quan es produeix la dominació germana, amb la destrucció de l'Imperi Romà. Durant el segle X, la Val pertany al comtat de Cominges fins a arribar al 1175, quan Alfons II d'Aragó n'assegura la protecció o annexió amb el tractat de l'Emparança. Al 1192 hi ha referències de la construcció de l'Hospital de Vielha per albergar els viatgers. Amb l'arribada de Jaume I el Conqueridor s'hi produeix una forta influència de la Corona d'Aragó i assegura als aranesos protecció i dret reial amb el tractat de Corbeil (1258) amb el rei de França, fins i tot el rei Jaume passa uns dies a la Val (1265) durant els quals els concedeix el privilegi de lliure trànsit. Al 1283 les tropes franceses conquereixen la Val fins a arribar al 1312; després d'una llarga pugna diplomàtica es produeix un referèndum històric popular per a la història d'Aragó; en agraïment del rei Jaume II (26-9-1313) els concedeix el privilegi de la "Querimonia" (Carta Jurídica fonamental a la vida aranesa durant 500 anys). Felip V no inclou la Val al Decret de Nova Planta pel qual se suprimeixen tots els furs catalans (1716) i fins i tot dispensa la Val de l'ús del paper segellat. Part de la invasió napoleònica es produeix pel port de Vielha (1810) i Napoleó incorpora la Val dins del departament francès de la Haute Garonne i es torna a la corona espanyola durant el regnat a França de Lluís XVIII (1815). La construcció del túnel de Vielha, d'excepcional envergadura a l'època, va permetre l'accés durant els llargs períodes hivernals en què la Val quedava incomunicada d'Espanya. Al 1832, enginyers francesos projecten el primer túnel que no es va inaugurar fins al 1948 rebent la circulació normal al 1965 i ara en estudi la seua modernització. Amb l'arribada de l'autonomia de Catalunya, la Generalitat tornarà els privilegis i furs perduts durant el franquisme, es porta a terme l'elecció d'un "síndic" representant de la Val al parlament català, i l'oficialització de la llengua aranesa.
|
Vies de comunicació i accés |
|
N-230 Lleida-el Pont de Suert-túnel de Vielha-Eth Pònt de Rei (frontera amb França), amb un ramal que va de Bossòst a Eth Portilhon (frontera); C-142 Vielha-Port de la Bonaigua-Esterri d'Àneu, que continua per la C-147 a la Pobla de Segur.
|
Conselh Generau d'Aran |
|
|
Membres del Consell |
|
