Tempestes: la força del Cumulunimbus

En aquest article explicarem com es generen aquestes temudes i potents nuvolades que tan estralls provoquen sobre els nostres camps.
Per poder contestar aquesta qüestió i per poder entendre com poden descarregar amb tanta virulència aquestes pertorbacions hem de recórrer al núvol de tempesta per excel•lència: el cumulunimbus. Partint d’un inici, hem de tenir en compte que aquestes potents nuvolades poden arribar a superar els 14 km d’altura, fregant els límits superiors de la troposfera. Aquest gran creixement dels núvols i l’energia necessària per poder formar aquest gegant de la natura s’aconsegueix pel xoc de masses d’aire de condicions tèrmiques i d’humitat molt contrastades, un fet que afavoreix la convenció, és a dir, el transport de masses d’aire càlides cap a nivells superiors que en agafar altura aniran refredant-se i condensaran tot el seu vapor d’aigua. Amb aquest procés entrarem en una fase de formació i maduració del núvol de tempesta, moment en el que es generen grans ascendències dins del núvol (ratxes de vent internes que poden superar els 140 km/h). Trobem, llavors, que les gotes d’aigua existents a base del núvol ascendeixen mitjançant aquests corrents verticals (tèrmiques o xemenèies) guanyant altitud i refredant-se a la part central i superior del núvol. Hem de pensar que un cumulunimbus pot arrivar a altures superiors als 11 km i a aquestes altures les temperatures poden assolir els –50ºC o –60ºC. Degut a aquestes baixes temperatures, la gota d’aigua passa a un primer gra de glaç que, per gravetat, tornarà a descendir per la part lateral o exterior de la xemenèia o canal ascendent. Al baixar en altitud, aquest gra comença a desfer-se (entra en estat de subfusió) i al contactar amb una nova corrent ascendent tornarà a pujar i es formarà una nova capa de glaç, i així successivament, fins que arriva a guanyar tal pes que, per gravetat, es veu obligat a caure al terra. Serà calamarsa si els grans són arrodonits i mig transparents i amb una mida inferior a 10 mm de diàmetre. La pedra es defineix per grans arrodonits i mig transaparents amb un diàmetre igual o superior als 10 mm. Per exemple, al pla de Lleida s’han arrivat a veure pedres de fins a 8 cm de diàmetre i 80 grs de pes. Aquestes pedregades no només han arrassat els arbres fruiters, sinó que han arrivat a foradar i reventar teulades de cases i granges i vidres de cotxes.
Existeixen diverses situacions meteorològiques que originen tempestes a les terres de Lleida. De fet, durant qualsevol època de l’any podem veure tempestes però, normalment, serà durant les estacions més càlides quan acostumen a ser més freqüents. Per exemple, existeixen les tempestes de “bon temps” o de calor, sovint formades sobre d’un massís o serralada i generades a partir de l’escalfament diürn i per les corrents ascendents (tèrmiques). També, la presència d’un pantà baromètric o de baixes tèrmiques, sempre amb la presència d’aire fred a les capes altes afavoreixen el desenvolupament de núvols de tempesta. No obstant, al pla de Lleida, per exemple, els periodes tempestuosos s’acostumen a desenvolupar amb l’entrada de pertorbacions atlàntiques actives. Els fluxes del suroest, asociats a la proximitat d’una borrasca, impulsen aire molt càlid i inestable, procedent de l’interior de la Península. Tot aixó,lligat a l’entrada d’una depresió o embossament d’aire fred aillat a les capes altes atmosfèriques faran que els núvols de tempesta es desenvolupin amb força.