ELEMENTS DE LA FESTA:
 
La revetlla
 
La revetlla o verbena és la forma més estesa de celebrar la Nit de Sant Joan. És una celebració festiva que ha de durar des de que s'amaga el sol del dia 23 de juny fins al punt de l'alba del 24.
S'acostuma a fer en grup, ja siguin d'amics o bé famílies, comunitats de veïns, per barris o entitats, i es fa així per gaudir de la festa. És el moment de ballar, festejar, menjar coques, beure vi o cava, tirar petards.
El mot verbena ens arriba de la planta del mateix nom, que s'ofrenava antigament als déus i de la que se'n feien corones votives. La verbena escampa una olor profunda, a la que s'atribueixen poders afrodisíacs.
 
 

El foc i les fogueres
 
El foc és l'element principal i aquesta Nit té un gran poder purificador.
Es diu que, la Nit de Sant Joan, el foc allunya els mals esperits i per aquesta reó hi ha un munt de creences al voltant d'aquest element.
Les fogueres són l'element principal i tenen un caràcter purificador ja que és creeça comuna que les flames allunyen el mal i les impureses. Per fer una foguera el millor és aconseguir un munt d'estris vells, fustes i cartrons.
Al cremar-los, apartem de nosaltres la mala sort, la deixem enrere i comencem un nou cicle. Les fogueres també actuen com a nexe d'unió.
 
 

La pólvora i els petards
 
Una de les característiques principals d'aquesta celebració és la utilització de molt material pirotècnic, especialment petards, coets, trons... Des de dies abans de la Nit de Sant Joan, hom pot veure casetes habilitades exclusivament per a la venda d'aquest material. La pirotècnia actual és molt variada i atorga a la festa soroll i lluminositat.
La forta tradició pirotècnica de la cultura catalana es remunta als segles XII i XIII amb la influència deixada pels àrabs, que eren uns grans aficionats a aquests jocs.
 
 

L'aigua
 
L'aigua és un altre dels elements principals de la festa, sobretot la que es presenta en forma de rosada, la qual està relacionada amb diversos rituals màgico-medicinals. El seu origen sembla està clar ja que se celebra la diada del Baptista i el bateig al riu Jordà. L'aigua, doncs, és un element sagrat, puificador i amb un ampli sentit màgic.
Segons antigues creences, la Nit de Sant Joan, els banys nocturns tenen virtuts purificadores, ja que totes les aigües, ja siguin corrents o estancades, tenen virtuts guaridores la Nit de Sant Joan.
 
 
Les herbes
 
L'element vegetal és un altre dels elements importants de la festa. Durant aquesta nit creixen al bosc moltes varietats vegetals (que s'anomenen herbes de Sant Joan), les quals tenen la virtut de curar tota mena de mals. De fet, qualsevol herba collida aquesta nit té qualitats guaridores, doncs sembla ser que és el moment de l'any que les plantes tenen més virtuts.
 
 
La gastronomia
 
Tota festa com cal ha de tenir un element gastronòmic tradicional. Durant aquesta Nit és tradicional menjar coca, que pot ser dolça o salada, de fruita, de pinyons o de llardons, fins i tot farcides de crema o nata; de recapte, amb llonganissa, escalivada o tonyina, però sempre acompanyada o d'un bon vi o d'un bon cava.
Segons els estudiosos de la gastronomia festiva, la coca que es menja la Nit de Sant Joan ha de tenir una mida canònica: el doble de llarg que d'ample.
 
 
La Màgia
 
Molts rituals i creences han servit per donar a aquesta Nit la imatge de nit màgica, plena de sortilegis i en la que tot és possible. No tothom hi creu, però el que és cert és que moltes de les cerimònies rituals guaridores, de fertilitat o d'altra mena, han donat resultat. És una nit de permissivitat total i col·lectiva, el subconscient ens mou a reunir tot allò que normalment amaguem, temem o ens avergonyeix creure.
 
 

La Flama del Canigó
 
L'any 1955 al Vallespir, en Francesc Pujades, veí d'Arles del Tec, enamorat del Canigó i inspirat en el poema del mateix nom de Mn Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d'encendre un foc la Nit de Sant Joan, al cim del Canigó i des d'allí repartir la flama per totes les terres de parla catalana, com a símbol d'identitat comuna.
No va ser fins onze anys més tard que la Flama travessava per primera vegada la frontera, de manera dificultosa.
Des de fa més de 35 anys, Bellpuig és l'encarregada de fer arribar la Flama a totes les poblacions que uneixen Puigcerdà i el mateix Bellpuig.