La celebració del solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, és una de les festes més antigues que han perviscut a tots el Països Catalans i a tota la conca del Mediterrani. Així com a la majoria d'indrets les fogueres es fan amb mobles vells, a les comarques més altes de Catalunya el que s'encenen són troncs d'arbre. Aquests troncs roents són els que donen nom a la festa de les falles, la forma més arcaica d'aquesta festa de foc.
Dies abans de la nit de Sant Joan els joves del poble pugen a una muntanya propera per tallar els pins i preparar-los perquè s'assequin i cremin bé. Es trien els arbres, es tallen i s'esporguen les branques fins que queda ben net. Amb troncs i matolls es fa una foguera amb un tronc al mig, que es coneix amb el nom de faro, d'on sortiran les falles enceses. El faro pot ser en un punt alt de la muntanya o a la plaça del poble.
 

Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits. Aquesta és la finalitat i el significat últim de les falles, encara que el ritual de la festa tingui diferents variants.
 

A Durro, per exemple, planten el pal davant l'ermita de Sant Quirc, sobre un precipici, la vigília d'aquest sant, que se celebra el 16 de juny. La temporada de falles de l'Alta Ribagorça continua el dia 23 del mateix mes a Barruera, Boí, el Pont de Suert, Senet i Vilaller. Les últimes falles que se corren són les d'Erill-la-Vall i Taüll, el 6 i el 13 de juliol respectivament.
 

Una altra variant de les falles se celebra a la població aranesa de Les. Aquí, la Festa d'Eth Haro viu el seu primer acte un any abans, quan el 29 de juny, el dia de Sant Pere es col·loca a la plaça un immens tronc d'avet despullat de fulles que queda plantat fins a la nit de Sant Joan de l'any següent. L'arbre, antigament, era tallat al bosc i portat fins al poble pels darrers casats. Avui, aquests hi participen encara fent ofrenes florals (una corona i una creu), com feien els avanpassats, en un clar referent al simbologisme de la fertilitat que representa l'Haro. Les dances i les músiques posen color i ritme en aquesta màgica nit. Durant la revetlla es beu Vin Caud, beguda típica de la Val.
A Arties, una població del Naut Aran, se celebra també la crema del Taro: Després de la seua benedicció, s'encén el taro i s'arrossega fins a la plaça Urtau acompanyat de correfocs.
 

Antigament es creia que els mals esperits, que sortien a mitjanit, fugien en veure el foc i les fogueres. Avui dia les falles potser ja no espanten els mals esperits, però sí que atreuen un nombre considerable de visitants seduïts per aquest gran esclat de foc i color.