ORÍGENS DE LA FESTA:
 
Si penseu que ja ho sabeu tot sobre la nit de Sant Joan esteu ben equivocats. A hores d'ara tothom sap que la nit del 23 de juny celebrem el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el Zenit, però segur que són menys els que coneixen alguna cosa més sobre els veritables orígens d'aquesta Festa.
És veritat que resulta difícil esbrinar d'on provenen les celebracions de la nit de Sant Joan, però els especialistes sembla que tinguin moltes teories a l'hora d'explicar la seua procedència. Farem, a continuació, cinc cèntims d'algunes d'elles.
 
 

Les primeres civilitzacions
 
Els experts diuen que en els temps del Neolític ja s'havia observat el fenomen astronòmic del solstici. Aquestes primeres civilitzacions feien unes particulars cerimònies a base de foc per conferir forces a l'astre rei la nit del 23 de juny, ja que veien que aquest dia el Sol començava a perdre força. Aquestes cerimònies, aquests ritus, s'han mantingut amb sorprenent persistència al llarg dels temps. Hi va haver un temps en què Europa sencera era, en la Nit de Sant Joan, una multitud infinitament repetida de fogueres enceses amb les que la gent rendia homenatge a la màxima plenitud del Sol, l'astre que és font de la llum i la vida.
 
 

Tradició grega i romana
 
A Grècia començaven l'any pel solstici d'estiu. Celebraven les festes dedicades al déu Apol·ló, representant del Sol, durant les quals encenien grans fogueres de càracter purificador. També de la tradició grega podem haver heretat les falles de Sant Joan. Aquestes recorden les festes efesties celebrades en honor a Vulcà. Els efestus corrien cursa esborrajada amb atxes enceses a les mans i deixaven al seu darrera tota una estela de guspires i de claror.
 
Hi ha qui diu, però, que les festes i els costums de la nit de Sant Joan recorden molt les pal·lílies romanes, és a dir, les festes en honor a Pal·las, que havia estat la divinitat del foc, dels prats i dels ramats, tot i que aquestes se celebraven per l'abril. Conta Ovidi que el dia de la festa de Pal·las, dos pastors, entretenint-se rascant dos bocins de fusta de figuera, van fer-ne saltar una guspira i que així va ser descobert el foc, el qual es va dedicar a la deessa, prenent així sentit ritual i sagrat.
 
 

Tradició cristiana
 
L'esglèsia catòlica va cristianitzar aquesta festa fent-la coincidir amb la del naixement de Sant Joan. Segons diu l'Evangeli de Sant Lluc, el pare de Joan, el sacerdot Zacaries, havia perdut la veu per dubtar que la seua esposa Isabel estigués embarassada. Però quan va néixer Juan (sis mesos abans que Jesucrist) la va recuperar miraculosament, com ja l'havia predit l'arcàngel Gabriel. Ple d'alegria, explica la tradició religiosa, Zacaries va encendre fogueres per anunciar la gran notícia a parents i amics. També d'aquí pot venir la tradició de les fogueres la nit de Sant Joan.
 
Com a curiositat, us direm que els rites del foc van arribar a preocupar a alguns pares de l'Església. Així, per exemple, al segle VII, Sant Eloi advertia als seus fidels: No cregueu en les fogueres i no us assenteu cantant, perquè totes aquestes pràctiques són obra del demoni. No us reuniu en els solsticis i que cap de vosaltres balli, ni salti, ni canti cançons diabòliques el dia de la festa de Sant Joan, ni de cap altre sant.
 
Afortunadament ni els seus contemporanis ni els nostres els hi van fer gaire cas i les creences, ritus i, sobretot la festa s'ha mantingut fins avui. Si poguéssim volar per sobre de les comarques catalanes durant aquesta nit d'estiu, veuríem tot de puntets vermells espurnejant i ens seria molt difícil de trobar un poble o ciutat on la nit de Sant Joan no se celebri la nit més curta de l'any.